Aquest va ser un dels eixos de debat de la jornada "Cerdà, la ciutat i la modernitat: del segle XIX als reptes urbans i territorials d'avui", organitzada pel Col·legi d'Enginyers de Camins en el marc de l'Any Cerdà. La sessió va posar de manifest la vigència del pensament de Cerdà davant dels grans reptes actuals: l'equilibri territorial, la resiliència de les infraestructures, l'accés a l'habitatge i la necessitat de planificar les xarxes de transport amb una visió integrada de país. Les diferents ponències i converses van explicar la visió i els objectius de Cerdà en el desenvolupament d’un projecte de ciutat que no va tenir una acollida unànime en el seu moment, amb crítiques de veus tan rellevants com la de Puig i Cadafalch. Cerdà, influït per pensadors com Saint Simon i el socialisme utòpic, plantejava una ciutat a partir de principis higienistes i sense segregació de les diferents classes socials en zones diferenciades, en què infraestructures i habitatge s’organitzessin harmònicament en entorns nets, saludables, còmodes i assumibles per a les persones. Aquesta va ser una aproximació innovadora, en què es comença a aplicar l’urbanisme en la definició de les ciutats des de l’enginyeria. En aquest sentit, la conversa moderada per Carmen Ruiz, directora de CIMALSA i membre de la Comissió d’Urbanisme del Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya, entre Fèlix Larrosa, alcalde de Lleida, i Damià Calvet, actualment regidor a l’Ajuntament de Barcelona, es va organitzar a l’entorn de la comparació entre la zona metropolitana que representa Barcelona i la importància de ciutats molt rellevants perl país, com Lleida. La planificació d’infraestructures, com, entre d

La Sala Príncep va acollir la celebració d'una nova edició de la jornada ‘Quo Vadis Mercaderies’, una de les cites més consolidades de l'agenda oficial #SILKnowledge del Saló Internacional de la Logística. Enguany, la taula rodona es va centrar de forma monogràfica en l'“Estratègia catalana de terminals ferroviàries”. Així, la taula rodona va esdevenir un espai de debat organitzat per analitzar el paper compartit dels sectors públic i privat en la configuració d'una xarxa de terminals públiques interconnectades per al transport de mercaderies per tren. El debat, moderat per Simó Batlle, director de negoci de CIMALSA, va comptar amb un panell d'alt nivell: Carmen Ruiz, directora general de CIMALSA; Kenneth Martínez, alcalde del Vendrell; Miguel Luís Lapeña, director adjunt de Promoció Econòmica de la Paeria de Lleida; Joan Gaya, gerent de projectes corporatius de Kronospan; i Ignasi Pons, secretari general de la Federació Empresarial de Carns i Industries Càrniques (FECIC). Durant la seva intervenció, Carmen Ruiz va destacar la ubicació estratègica de les quatre terminals projectades, concebudes com una estructura bàsica per al traspàs modal de la carretera al ferrocarril. Ruiz va assenyalar dues condicions tècniques per a l'èxit de l'ecosistema: l'arribada de l'ample internacional al Corredor de l'Ebre i l'optimització de l'operativa transfronterera a Portbou per garantir la connexió europea. Des de l'òptica de la demanda, Ignasi Pons va recordar que el 70% de la producció càrnica es destina a l'exportació, i Joan Gaya va fer valdre la nova línia de Kronospan a l'Ebre, confirmant la necessitat urgent de disposar d'aquestes infraestructures. En l'àmbit local, tant Miguel Lapeña amb

La segona jornada del Saló Internacional de la Logística (SIL 2026) va acollir la sessió ‘Smart Logistics’, una de les cites més rellevants del programa oficial #SILKnowledge, celebrada a l'espai SIL LAB by SAP. Sota el títol ‘Consolidació del vehicle pesant elèctric: reptes i oportunitats’, la taula rodona va ser moderada per Carolina Guerrero, directora tècnica i financera de CIMALSA, i va servir per aterrar els conceptes teòrics de la transició energètica en impactes tangibles per a la productivitat de la mobilitat professional. El debat va comptar amb un panell transversal format per Assumpta Farran, cap d'unitat de transports de l'Institut Català d'Energia (ICAEN); Pedro Domingo, de Zunder; Gabriel Bernal, de Transbernal i Electrotruck Power Service; i Xavi Esteve, de Motor Tàrrega. Durant la sessió es va analitzar el desplegament del vehicle elèctric de gran tonatge des dels vessants operatiu, d'infraestructura i de rendibilitat. Assumpta Farran va aportar una visió estratègica i va assegurar que la descarbonització ja no respon només a motius mediambientals, sinó també a la seguretat d’accés a les fonts d’energia. Farran va defensar que una de les obligacions dels estats és avançar en la infraestructura i va proposar la creació d'una tarifa elèctrica especial i reduïda per al sector del transport. Des de la perspectiva empresarial, Gabriel Bernal va llançar un missatge d'optimisme al sector, afirmant que el cost de la recàrrega elèctrica és molt baix respecte al combustible, especialment si es realitza a la base pròpia, que permet no haver de repercutir cap cost afegit al client final. Finalment, els ponents van coincidir en el fet que el sector no requereix imposicions administratives sinó acomp

Dilluns 29 de juny, a la Sala Josep Irla de la Delegació del Govern a Girona, s’ha celebrat la presentació del Pacte Nacional per la Indústria 2026-2030. En una intervenció inicial, el director general d’Indústria, Xavier Roca Ramon, ha presentat els  àmbits i eixos i de treball del PNI. La sessió ha continuat amb una taula rodona en què hi han participat la directora general de CIMALSA, Carmen Ruiz Aguinaga; Jordi Agustí Vergés, director general de Transició Hídrica i Joan Romero i Circuns, director executiu d'ACCIÓ. La taula ha estat moderada per Pere Condom Vilà, cap de l’àrea d’Anàlisi Estratègica, de la Direcció General d'Indústria. La taula rodona ha tractat diferents temes rellevants del PNI, com les infraestructures ferroviàries de mercaderies, la gestió de l’aigua i innovació industrial i empresarial, especialment centrada en les comarques gironines. Jordi Agustí ha explicat que la situació hídrica del país ha canviat en els darrers anys i que la sequera extraordinària dels anys passats ens ha ensenyat que cal “saber fabricar aigua; és a dir, buscar maneres de reutilitzar les aigües existents, a través de processos de recuperació, de dessalinització, de potabilització que garanteixin que es pugui utilitzar aigua, de manera sostenible, per garantir la seguretat hídrica a la indústria”. Joan Romero ha posat especial èmfasi en la necessitat de protegir la propietat intel·lectual de les empreses, sobretot d’aquelles que aposten per la innovació i la recerca. També he explicat la rellevància de les startups, especialment de les que es dediquen al deep tech i la necessitat que puguin ubicar-se a qualsevol punt del país. Carme