El Govern ha aprovat l’Estratègia catalana de terminals ferroviàries (ECTF), un instrument clau per a impulsar el transport ferroviari de mercaderies, reduir els impactes ambientals del transport per carretera i millorar l’eficiència i la competitivitat del sistema logístic del país. L’ECTF planteja situar les terminals ferroviàries catalanes en quatre zones estratègiques del territori: l’Empordà, el Penedès, les Terres de l’Ebre i Lleida. Aquestes terminals es coordinaran amb infraestructures estatals com la Llagosta, les terminals dels ports de Barcelona i Tarragona i la terminal de Portbou, punts clau del trànsit de mercaderies per tren.  Un instrument per impulsar el transport ferroviari de mercaderies L’Estratègia catalana de terminals ferroviàries té com a objectiu ampliar i millorar la xarxa de transport de mercaderies per ferrocarril i contribuir a assolir l’objectiu 10/30 del Govern espanyol: que el ferrocarril assoleixi una quota del 10% del transport de mercaderies l’any 2030. L’any 2024, el transport per ferrocarril representava aproximadament el 4 % del transport terrestre de mercaderies a Catalunya, molt per sota de la mitjana de la Unió Europea (17 % i 18 %).  Per avançar en aquesta transformació, Catalunya necessita el Corredor Mediterrani, una xarxa ferroviària transversal i una xarxa de terminals que permeti connectar el territori, els centres logístics i els principals corredors de mercaderies. Així, l’ECTF – integrada dins l’Estratègia ferroviària de Catalunya 2026-2050- es configura com l’eina del Govern per ordenar i impulsar una xarxa de terminals ferroviàries de mercaderies ben distribuïdes i estratègiques arreu del territori. La xarxa es concep com una infraestructur

Aquest va ser un dels eixos de debat de la jornada "Cerdà, la ciutat i la modernitat: del segle XIX als reptes urbans i territorials d'avui", organitzada pel Col·legi d'Enginyers de Camins en el marc de l'Any Cerdà. La sessió va posar de manifest la vigència del pensament de Cerdà davant dels grans reptes actuals: l'equilibri territorial, la resiliència de les infraestructures, l'accés a l'habitatge i la necessitat de planificar les xarxes de transport amb una visió integrada de país. Les diferents ponències i converses van explicar la visió i els objectius de Cerdà en el desenvolupament d’un projecte de ciutat que no va tenir una acollida unànime en el seu moment, amb crítiques de veus tan rellevants com la de Puig i Cadafalch. Cerdà, influït per pensadors com Saint Simon i el socialisme utòpic, plantejava una ciutat a partir de principis higienistes i sense segregació de les diferents classes socials en zones diferenciades, en què infraestructures i habitatge s’organitzessin harmònicament en entorns nets, saludables, còmodes i assumibles per a les persones. Aquesta va ser una aproximació innovadora, en què es comença a aplicar l’urbanisme en la definició de les ciutats des de l’enginyeria. En aquest sentit, la conversa moderada per Carmen Ruiz, directora de CIMALSA i membre de la Comissió d’Urbanisme del Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya, entre Fèlix Larrosa, alcalde de Lleida, i Damià Calvet, actualment regidor a l’Ajuntament de Barcelona, es va organitzar a l’entorn de la comparació entre la zona metropolitana que representa Barcelona i la importància de ciutats molt rellevants perl país, com Lleida. La planificació d’infraestructures, com, entre d

La Sala Príncep va acollir la celebració d'una nova edició de la jornada ‘Quo Vadis Mercaderies’, una de les cites més consolidades de l'agenda oficial #SILKnowledge del Saló Internacional de la Logística. Enguany, la taula rodona es va centrar de forma monogràfica en l'“Estratègia catalana de terminals ferroviàries”. Així, la taula rodona va esdevenir un espai de debat organitzat per analitzar el paper compartit dels sectors públic i privat en la configuració d'una xarxa de terminals públiques interconnectades per al transport de mercaderies per tren. El debat, moderat per Simó Batlle, director de negoci de CIMALSA, va comptar amb un panell d'alt nivell: Carmen Ruiz, directora general de CIMALSA; Kenneth Martínez, alcalde del Vendrell; Miguel Luís Lapeña, director adjunt de Promoció Econòmica de la Paeria de Lleida; Joan Gaya, gerent de projectes corporatius de Kronospan; i Ignasi Pons, secretari general de la Federació Empresarial de Carns i Industries Càrniques (FECIC). Durant la seva intervenció, Carmen Ruiz va destacar la ubicació estratègica de les quatre terminals projectades, concebudes com una estructura bàsica per al traspàs modal de la carretera al ferrocarril. Ruiz va assenyalar dues condicions tècniques per a l'èxit de l'ecosistema: l'arribada de l'ample internacional al Corredor de l'Ebre i l'optimització de l'operativa transfronterera a Portbou per garantir la connexió europea. Des de l'òptica de la demanda, Ignasi Pons va recordar que el 70% de la producció càrnica es destina a l'exportació, i Joan Gaya va fer valdre la nova línia de Kronospan a l'Ebre, confirmant la necessitat urgent de disposar d'aquestes infraestructures. En l'àmbit local, tant Miguel Lapeña amb

La segona jornada del Saló Internacional de la Logística (SIL 2026) va acollir la sessió ‘Smart Logistics’, una de les cites més rellevants del programa oficial #SILKnowledge, celebrada a l'espai SIL LAB by SAP. Sota el títol ‘Consolidació del vehicle pesant elèctric: reptes i oportunitats’, la taula rodona va ser moderada per Carolina Guerrero, directora tècnica i financera de CIMALSA, i va servir per aterrar els conceptes teòrics de la transició energètica en impactes tangibles per a la productivitat de la mobilitat professional. El debat va comptar amb un panell transversal format per Assumpta Farran, cap d'unitat de transports de l'Institut Català d'Energia (ICAEN); Pedro Domingo, de Zunder; Gabriel Bernal, de Transbernal i Electrotruck Power Service; i Xavi Esteve, de Motor Tàrrega. Durant la sessió es va analitzar el desplegament del vehicle elèctric de gran tonatge des dels vessants operatiu, d'infraestructura i de rendibilitat. Assumpta Farran va aportar una visió estratègica i va assegurar que la descarbonització ja no respon només a motius mediambientals, sinó també a la seguretat d’accés a les fonts d’energia. Farran va defensar que una de les obligacions dels estats és avançar en la infraestructura i va proposar la creació d'una tarifa elèctrica especial i reduïda per al sector del transport. Des de la perspectiva empresarial, Gabriel Bernal va llançar un missatge d'optimisme al sector, afirmant que el cost de la recàrrega elèctrica és molt baix respecte al combustible, especialment si es realitza a la base pròpia, que permet no haver de repercutir cap cost afegit al client final. Finalment, els ponents van coincidir en el fet que el sector no requereix imposicions administratives sinó acomp